Jo no estimo la por, ni la vull per a demà, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada els somrís d'un infant vora el mar i els seus ulls com un ram d'illusions esclatant. I si canto trist és perquè no puc esborrar la por dels meus pobres ulls. Jo no estimo la mort, ni el seu pas tan glaçat, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, dóna vida a la mort a què l'han condemnat. I si canto trist és perquè no puc oblidar la mort d'ignorats companys. Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat tantes boques, tants clams, dient la veritat; que jo m'estimo el cant de la gent del carrer amb la força dels mots arrelats en la raó. I si canto trist és per recordar que no és així des de fa tants anys.
Vivimos muy deprisa... demasiado deprisa, tanto que cuando nos queremos dar cuenta hemos cruzado gran parte de nuestra vida sin casi haber apreciado las pequeñas cosas, lo que realmente importa y nos llena. Desde aquí robaré un soplo al tiempo para los susurros y suspiros, los mios y por supuesto los tuyos.
martes, 5 de abril de 2011
I si canto trist - Lluís Llach
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada els somrís d'un infant vora el mar i els seus ulls com un ram d'illusions esclatant. I si canto trist és perquè no puc esborrar la por dels meus pobres ulls. Jo no estimo la mort, ni el seu pas tan glaçat, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, dóna vida a la mort a què l'han condemnat. I si canto trist és perquè no puc oblidar la mort d'ignorats companys. Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat tantes boques, tants clams, dient la veritat; que jo m'estimo el cant de la gent del carrer amb la força dels mots arrelats en la raó. I si canto trist és per recordar que no és així des de fa tants anys.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario