Vivimos muy deprisa... demasiado deprisa, tanto que cuando nos queremos dar cuenta hemos cruzado gran parte de nuestra vida sin casi haber apreciado las pequeñas cosas, lo que realmente importa y nos llena. Desde aquí robaré un soplo al tiempo para los susurros y suspiros, los mios y por supuesto los tuyos.
jueves, 31 de octubre de 2013
miércoles, 30 de octubre de 2013
domingo, 27 de octubre de 2013
jueves, 24 de octubre de 2013
Em fa mal la meva sang , em fa mal la meva vida .
Aquesta nit m'he retrobat amb les pors
d'una joventut perduda, la meva mare ha
vingut a tapar-me al llit
i al besar-me al front m'ha traslladat
a un passat llunyà ,
o potser no tan llunyà .
Altres temps que perduren en si
mateixos
on es guarden records de mil colors, on
en el balanç predominen
els tons grisos de vides apesadumbradas
per circumstàncies .
L'adéu precipitat d'una mare a la que
recordo sempre treballant ,
que va partir consumida amb només 52
anys .
La imatge d'un pare desconegut molt de
temps absent , on
el dia a dia transcorria en un ambient
familiar cru ,
on les responsabilitats van arribar
molt aviat , massa aviat .
Les parets que em emparen aquesta nit ,
són massa denses
i sento un profund ofec del dolor que
s'aixopluga en elles .
Les llàgrimes d'abans s'ajunten amb
les del present formant
un riu de pena .
Penso en la filla amb la qual no vaig
compartir la seva infantesa , encara que per sort el temps
me l'ha tornat dona per gaudir de la
seva abraçada perduda ,
però el pensament tortuós del que mai
tornarà em fa mal , em segueix fent mal .
Em trenco per dins en pensar en el meu
fill , al qual vull amb bogeria i en tot el que em perdré d'ell i el
que es perdrà ell de mi,
perquè també li he fallat igual que
en el seu moment li vaig fallar a la meva filla .
Em dol aquesta nit com si tota la seva
foscor estigués en el meu coixí ,
per celebrar el retrobament dels records
, els meus records .
Acaricio la meva infància de la mà de
la meva àvia , sempre somrient-me ,
per despertar-me en el tall de la
bogeria on comença el precipici sense fons ,
busco desesperadament aire fresc per
poder seguir respirant ,
buscant alhora la lluna per poder
apaivagar amb la seva imatge l'ardor dels meus ulls , i en la negra
nit , òrfena de lluna , m'adono del dolor que cap en una sola nit i
de la tristesa que cap en una sola vida .
miércoles, 23 de octubre de 2013
martes, 22 de octubre de 2013
lunes, 21 de octubre de 2013
domingo, 20 de octubre de 2013
sábado, 19 de octubre de 2013
viernes, 18 de octubre de 2013
jueves, 17 de octubre de 2013
miércoles, 16 de octubre de 2013
lunes, 14 de octubre de 2013
domingo, 13 de octubre de 2013
Un drama en 35 imágenes
Su marido, Angelo Merendino, ha querido homenajear a su fallecida esposa con una fotogalería que refleja todo el proceso por el que pasaron juntos, siempre juntos.
Cinco meses después de la boda a Jennifer le diagnosticaron cáncer de mama.
El enamorado marido recuerda perfectamente aquel terrible momento y cómo su cuerpo se entumeció. Ese sentimiento nunca abandonó su cuerpo ni el de su mujer.
Jen, como la llamaba su marido, tenía un dolor crónico que aumentó durante los casi cuatro años de tratamiento y medicación. A los 39 años empezó a usar un andador.
Angelo explica que con sus fotos quiere humanizar la cara del cáncer, en la cara de su mujer: ''Las fotos son el reflejo de los desafíos a los que tuvimos que enfrentarnos, de las dificultades, el miedo, la tristeza. De la soledad que tan duramente vivimos y que se plasmaba en la cara de Jennifer durante la batalla contra la enfermedad. Lo más importante de todo, es que estas imágenes demuestran nuestro amor. No nos definen, pero estos somos nosotros.''
''El cáncer está a la orden del día, y tal vez, gracias a estas fotografías, la próxima vez que a un paciente de cáncer le preguntan qué tal lo lleva, la respuesta mostrará más conocimiento, empatía, mayor comprensión y una preocupación sincera y de corazón''.
sábado, 12 de octubre de 2013
viernes, 11 de octubre de 2013
Moments congelats en el temps
Hi ha dies en què el sol està absent.
Nits en que la lluna no es reflecteix en el llac dels somnis.
Instants en què el vent al despentinar-nos no ens dóna sensació de plenitud.
Circumstàncies en què les rialles sonen llunyanes causant ressons de tristeses a l'interior.
Etapes en què el fred és tan intens que congela fins i tot a la pròpia ànima
Moments congelats en el temps com retrats a l'espera d'algú, que segueix en el record.
Records convertits en blanc i negre per la tristesa de l'absència, sempre presents
55 anys havies de complir ahir i un capritx de la vida va fer que t´allunyessis a un altre lloc a fer amics, deixant en aquest l'enyorança dels que et segueixen recordant. Joan, amic meu ets gran ... Segueixes sent molt gran.
Nits en que la lluna no es reflecteix en el llac dels somnis.
Instants en què el vent al despentinar-nos no ens dóna sensació de plenitud.
Circumstàncies en què les rialles sonen llunyanes causant ressons de tristeses a l'interior.
Etapes en què el fred és tan intens que congela fins i tot a la pròpia ànima
Moments congelats en el temps com retrats a l'espera d'algú, que segueix en el record.
Records convertits en blanc i negre per la tristesa de l'absència, sempre presents
55 anys havies de complir ahir i un capritx de la vida va fer que t´allunyessis a un altre lloc a fer amics, deixant en aquest l'enyorança dels que et segueixen recordant. Joan, amic meu ets gran ... Segueixes sent molt gran.
jueves, 10 de octubre de 2013
miércoles, 9 de octubre de 2013
martes, 8 de octubre de 2013
lunes, 7 de octubre de 2013
domingo, 6 de octubre de 2013
sábado, 5 de octubre de 2013
viernes, 4 de octubre de 2013
jueves, 3 de octubre de 2013
miércoles, 2 de octubre de 2013
martes, 1 de octubre de 2013
Suscribirse a:
Entradas (Atom)