Els teus llavis - Maria Mercè Marçal

Els teus llavis. La fruita. La magrana...

Àngel rebel, tot olor de gingebre.

Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.

Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,

al bat de sol, ales d’ocell nocturn!

Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.