Cau la pluja. I mentre es ceguen els vidres de la meva finestra,
se'm ennuvola l'ànima, a poc a poc al compàs de les gotes que van mullant les llambordes del carrer.
se'm ennuvola l'ànima, a poc a poc al compàs de les gotes que van mullant les llambordes del carrer.
Fonent-se el pensament en cadascuna d'elles, sumit en la seva transparència, en la temeritat de la seva puresa, volent ser part d'aquesta freda matèria.
Cau la pluja.
La tarda deixa pas a una nit que es vesteix amb un ritme bell d'un fràgil crepitar.
Surto al carrer per abraçar l'encís de la carícia de l'aigua, sentint el seu batec, l'alleujament de la seva frescor en el meu rostre tebi, amb la seva tremolor em fonc i m'oblido.
Surto al carrer per abraçar l'encís de la carícia de l'aigua, sentint el seu batec, l'alleujament de la seva frescor en el meu rostre tebi, amb la seva tremolor em fonc i m'oblido.
Cae la lluvia.
Y mientras se ciegan los cristales de mi ventana,
se me nubla el alma, poco a poco al compas de las gotas que van mojando los adoquines de la calle.
se me nubla el alma, poco a poco al compas de las gotas que van mojando los adoquines de la calle.
Fundiéndose el pensamiento en cada una de ellas, sumido en su transparencia, en la temeridad de su pureza, queriendo ser parte de esa fría materia.
Cae la lluvia.
La tarde deja paso a una noche que se viste
con un ritmo bello de un frágil crepitar.
Salgo a la calle para abrazar el hechizo de la caricia del agua, sintiendo su latido, el alivio de su frescura en mi rostro tibio, junto a su temblor me fundo y me olvido.
con un ritmo bello de un frágil crepitar.
Salgo a la calle para abrazar el hechizo de la caricia del agua, sintiendo su latido, el alivio de su frescura en mi rostro tibio, junto a su temblor me fundo y me olvido.
No hay comentarios:
Publicar un comentario