Distàncies properes

Com el vent que anheles a la tòrrida tarda
i l'aigua que al mar discorre sense sons
sota la terra i com a capa d'ella, estem
aquí ancorats, amic, en aquesta llunyania.
Les veus tan estimades són només sons
que el cor atrapa i recull en el niu
però després se'n van, després del rellotge ferit, i només
queden els records estimats, o dolguts
travessant els nostres éssers desvalguts.
I en la inquietud nostra trobada fortuïta
és recés de llum, carícia despentinada, cantarina
font on les aigües de l'amistat agiten
les banderes de la mà estesa i el petó inquiet
davant el capvespre on l'adéu comparteix suaument
la meva austera adultesa i la teva innocent innocència adultecida
per ensenyar a l'estesa una foto per que no et
oblidis-dius-amb tan tendra somriure, que si es pot
escurçar les distàncies burlant a la vida.
Mai serà un adéu quan el record guardi
al final de tu i d'altres, tan bella comiat.