Amor, em plau la teva veu tan fina

Amor, em plau la teva veu tan fina i el teu mirar sorprès, interrogant,quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,i llegir-te en els llavis el desig,i veure’t tremolosa, insatisfeta,si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc maduraquan jugues amb els ulls a no ser pura,amb els ulls tan intensament oberts.

Miquel Martí i Pol