Atrapat en les xarxes del sentimenti perdut en la immensitat de l'espera,
sento que em perdo en mi mateix,
tot i ser conscient
de la realitat que m'atrapa.
Només vull quedar-me en els braços
del que queda de la meva esperança,
per sentir-me bressolat
en aquesta espera tan llarga.
Somio despert que et tinc al meu costat,
volent creure que sempre hi has estat,
mentre el record present m'adverteix
que encara visc, escoltant de lluny el batec
d'un cor cada vegada més cansat
de tocar i tocar la mateixa melodia d'enyorança.
Els records s'aparten a algun racó discret,
les llàgrimes s'assequen amb una alenada d'aire fresc,
estic arribant, una altra vegada torno d'on no vaig poder partir,
i un somriure es dibuixa en els meus llavis en veure't
a la llunyania esperant la meva abraçada, com mai,
com sempre tenia d'haver estat.
Esborraré el dolor amb el teu petó,
esperant que el meu et reconforti, t'ompli
d'esperança i et doni forces per trobar
el camí de tornada a casa,
tornant a estar com hauríem d'haver estat sempre.
A la meva filla Anna del seu pare que sempre la té present.
T'estimo!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario