Con lágrimas en los ojos,
escuchando tus silencios,
aceptando tu olvido.
Con los recuerdos desbordados,
los deseos contenidos,
con los pensamientos agónicos.
Con el alma desgarrada,
la mirada callada,
los suspiros como dagas…
Y solo puedo aceptar lo que sufriendo pides,
lo que tu silencio dice.
Quedaré destilando la tristeza que me queda,
lloraré pagando cada una de tus lagrimas,
recordando que no fuiste un sueño.
Amb llàgrimes als ulls,
escoltant els teus silencis,
acceptant el teu oblit.
Amb els records desbordats,
els desitjos continguts,
amb els pensaments agònics.
Amb l'ànima esquinçada,
la mirada callada,
els sospirs com dagues ...
I només puc acceptar el que patint demanes,
el que el teu silenci diu.
Quedaré destil · lant la tristesa que em queda,
ploraré pagant cadascuna de les teves llàgrimes,
recordant que no vas ser un somni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario