Llavors va ser quan vaig tancar els ulls.

Va fosquejar en el meu refugi, somiant històries d'un home gris

que murmurava el fort que va arribar a ser mentre enfonsava la cara una i altra vegada en un got de vi.

I entre glop i glop se li escapava el lament del feble que era ara.

Vaig pensar que em guanyava en tristesa,

mentre difícilment seguia els seus murmuris,

portat per la curiositat d'aquest ésser trist.

L'horror dels seus laments va fer efecte en la meva raó,

la nitidesa del seu pensament ofegat en alcohol,

i la posada en escena amb la seva veu trencada, entre tos i tos,

narrant fams, amors, amb aquell mal de set,

em va fer rumiar en la immensitat del dolor,

però vaig pensar és només un somni gris,

despertaré i veure com neix un nou dia ...

Llavors va ser quan vaig tancar els ulls.