Però m'estimo més seguir volant - Pere Ll. Mataró

És tan difícil pensar que res tornarà a ser igual.

L'últim segon s'esvaeix entre els meus dits

acomiadant-se de mi per no tornar mai.

Aquí estic somiant en el que mai va ser,

Enredat en el dubte, amb el somriure fingida des de la teva partida,

llepant-me com gat les ferides,

sentint fred entre el silenci i el meu batec.

És tan complicat, tan estrany, estar tan lluny i tan a prop.

És tan difícil pensar en el que queda per davant,

quan el que has deixat enrere és tan distant.

És complicat aixecar-te pensant en un futur sense la teva veu,

és com intentar respirar sota el mar.

Però m'estimo més seguir volant,

partir del port tot i sabent que puc naufragar.

M'estimo més que els meus passos em marquin el futur,

gaudint dels capvespres veient caure el dia davant del mar,

preludi d'un record sota la lluna.

Prefereixo seguir creient, buscant un somni, una veritat.