I si fos veritat

I si fos veritat això que diuen, que els arbres han esgotat el seu record,
que les hores van matinar i porten amb elles
paraules fingides arrossegades de la mà.
Que gener ja no és un mes, ara és el costum, una forma de viure ombrívola, de vegades àtona, que sembra -i rega- la vergonya en els amants.

Llavors, digues, ¿I si fos veritat?

És clar que, i si fos veritat, també, allò altre,
que els llavis, assecats
i batuts de aspirar els vents de l'absència,
adornen les terrasses, els cafès,
les vitrines de luxosos museus.
S'estudia el desamor com la història,
i estan plenes, si de cas per l'insòlit,
les lliteres forenses de cadàvers
marcits d'estimar.
Llavors, digues, ¿I si fos veritat?

Arribats a aquest punt d'inferència,
pregunto, i si fos veritat allò,
això dels adéus concorreguts tan plens
de nostàlgia, aquest vell vagó deslluït
ancorat a la memòria.
Si fos veritat que la traïdoria,
les ganes de guanyar-se l'un a l'altre,
són una rumor que filtren les voreres,
un ressò de llegenda en boca de les àvies.
Llavors potser, sigui veritat quan t'acostes
i em dius que som dos supervivents.