
Presta'm unes hores que vaig a descriure't un segon i a xiuxiuejar a cau d'orella cada cançó de bressol perduda
que amaga un instant.
Tanca els ulls, besa'm, usa carmí,
no sóc digne dels teus llavis.
Protegeix-te, vaig a estavellar el meu cor contra el teu i colpejar la teva mirada amb els meus ardents nines d'innocència.
Sóc un kamikaze d'amor i tinc vertigen,
el mar s'ha calmat avui, la nit és càlida,
al cel brilla platejada una corona de foc i no hi ha lloc més bonic on poder cantar romanços.
Tanca els ulls, besa'm, usa carmí,
no sóc digne de les teves llàgrimes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario