Tantejo la
meva ànima al tancar els ulls,
a les fosques esperant sentir la calor de la llum que enllumena els mons interiors i testimoniï la grandesa i misèria de les nostres ínfimes vides.
Mentre busco, van apareixent records,
uns molt frescos, altres gairebé perduts en el temps, sortint al meu encontre somnis encara no somiats.
Més enllà de la raó, sorgeixen paraules
que més tard seran poemes en un tros de paper del sorgir de les lletres empentades per la ploma subjecta per la meva servil mà.
Sorgeix el ressò profund del so de la teva alegria, el teu inconfundible riure sorneguer trenca el pecaminós silenci,
i omples els buits amb l'alegria contagiosa ...
De vegades algú entra a la teva vida i la canvia per complet,
aquest algú que et transmet el positiu de la vida,
aquesta amistat que perdura per sempre en l'eternitat
i et fa creure que al món hi ha coses bones.
Se que estàs a prop, en el curt trajecte cap a la llunyania,
se que estàs molt a prop ... dins meu,
en la meva ànima, en el meu record, tan a prop que et penso sovint.
Algunes vegades trobes en el camí
una amistat especial, jo he tingut aquesta sort,
per cert amic meu, felicitats
avui fa cinquanta-tres anys que vas arribar
a aquest món de misèries per fer-lo més suportable.
Una abraçada Joan
a les fosques esperant sentir la calor de la llum que enllumena els mons interiors i testimoniï la grandesa i misèria de les nostres ínfimes vides.
Mentre busco, van apareixent records,
uns molt frescos, altres gairebé perduts en el temps, sortint al meu encontre somnis encara no somiats.
Més enllà de la raó, sorgeixen paraules
que més tard seran poemes en un tros de paper del sorgir de les lletres empentades per la ploma subjecta per la meva servil mà.
Sorgeix el ressò profund del so de la teva alegria, el teu inconfundible riure sorneguer trenca el pecaminós silenci,
i omples els buits amb l'alegria contagiosa ...
De vegades algú entra a la teva vida i la canvia per complet,
aquest algú que et transmet el positiu de la vida,
aquesta amistat que perdura per sempre en l'eternitat
i et fa creure que al món hi ha coses bones.
Se que estàs a prop, en el curt trajecte cap a la llunyania,
se que estàs molt a prop ... dins meu,
en la meva ànima, en el meu record, tan a prop que et penso sovint.
Algunes vegades trobes en el camí
una amistat especial, jo he tingut aquesta sort,
per cert amic meu, felicitats
avui fa cinquanta-tres anys que vas arribar
a aquest món de misèries per fer-lo més suportable.
Una abraçada Joan
Tanteo mi
alma al cerrar los ojos,
a oscuras
esperando sentir el calor de la luz
que alumbra
los mundos interiores y testimonie
la grandeza y miseria de nuestras ínfimas vidas.
Mientras
busco, van apareciendo recuerdos,
unos muy
frescos, otros casi perdidos en el tiempo,
saliendo a mi encuentro sueños aún no soñados.
Más allá de
la razón, surgen palabras
que más
tarde serán poemas en un trozo de papel
del surgir de las letras empujadas por la pluma sujeta por mi
servil mano.
Surge el eco profundo del sonido de tu alegría,
tu inconfundible risa socarrona rompe el pecaminoso silencio,
y llenas los vacios con la alegría contagiosa…
A veces alguien entra en tu vida y la cambia por completo,
ese alguien que te transmite lo positivo de la vida,
esa amistad que perdura para siempre en la eternidad
y te hace creer que en el mundo existen cosas buenas.
Se que estás cerca, en el corto trayecto hacia la lejanía,
se que estás muy cerca… dentro mío,
en mi alma, en mi recuerdo, tan cerca que te pienso a menudo.
Algunas veces encuentras en el camino
una amistad especial, yo he tenido esa suerte,
por cierto amigo mío, felicidades
hoy hace cincuenta y tres años que llegaste
a este mundo de miserias para hacerlo más llevadero.
Un abrazo Juan
No hay comentarios:
Publicar un comentario