Hi ha dies en què el sol està absent.
Nits en que la lluna no es reflecteix en el llac dels somnis.
Instants en què el vent al despentinar-nos no ens dóna sensació de plenitud.
Circumstàncies en què les rialles sonen llunyanes causant ressons de tristeses a l'interior.
Etapes en què el fred és tan intens que congela fins i tot a la pròpia ànima
Moments congelats en el temps com retrats a l'espera d'algú, que segueix en el record.
Records convertits en blanc i negre per la tristesa de l'absència, sempre presents
55 anys havies de complir ahir i un capritx de la vida va fer que t´allunyessis a un altre lloc a fer amics, deixant en aquest l'enyorança dels que et segueixen recordant. Joan, amic meu ets gran ... Segueixes sent molt gran.
No hay comentarios:
Publicar un comentario