Aquesta nit m'he retrobat amb les pors
d'una joventut perduda, la meva mare ha
vingut a tapar-me al llit
i al besar-me al front m'ha traslladat
a un passat llunyà ,
o potser no tan llunyà .
Altres temps que perduren en si
mateixos
on es guarden records de mil colors, on
en el balanç predominen
els tons grisos de vides apesadumbradas
per circumstàncies .
L'adéu precipitat d'una mare a la que
recordo sempre treballant ,
que va partir consumida amb només 52
anys .
La imatge d'un pare desconegut molt de
temps absent , on
el dia a dia transcorria en un ambient
familiar cru ,
on les responsabilitats van arribar
molt aviat , massa aviat .
Les parets que em emparen aquesta nit ,
són massa denses
i sento un profund ofec del dolor que
s'aixopluga en elles .
Les llàgrimes d'abans s'ajunten amb
les del present formant
un riu de pena .
Penso en la filla amb la qual no vaig
compartir la seva infantesa , encara que per sort el temps
me l'ha tornat dona per gaudir de la
seva abraçada perduda ,
però el pensament tortuós del que mai
tornarà em fa mal , em segueix fent mal .
Em trenco per dins en pensar en el meu
fill , al qual vull amb bogeria i en tot el que em perdré d'ell i el
que es perdrà ell de mi,
perquè també li he fallat igual que
en el seu moment li vaig fallar a la meva filla .
Em dol aquesta nit com si tota la seva
foscor estigués en el meu coixí ,
per celebrar el retrobament dels records
, els meus records .
Acaricio la meva infància de la mà de
la meva àvia , sempre somrient-me ,
per despertar-me en el tall de la
bogeria on comença el precipici sense fons ,
busco desesperadament aire fresc per
poder seguir respirant ,
buscant alhora la lluna per poder
apaivagar amb la seva imatge l'ardor dels meus ulls , i en la negra
nit , òrfena de lluna , m'adono del dolor que cap en una sola nit i
de la tristesa que cap en una sola vida .
No hay comentarios:
Publicar un comentario