Vivimos muy deprisa... demasiado deprisa, tanto que cuando nos queremos dar cuenta hemos cruzado gran parte de nuestra vida sin casi haber apreciado las pequeñas cosas, lo que realmente importa y nos llena. Desde aquí robaré un soplo al tiempo para los susurros y suspiros, los mios y por supuesto los tuyos.
lunes, 11 de abril de 2011
Si no fos per tu. Pep Sala
Si no fos per tu no hauria sentit
el batec sense por del cor al meu pit,
ni la dolça tendresa d'un cos acostat de matinada.
Tu em fas brillar els ulls,te'n duus la foscor,
em treus el neguit del pitjor malson,
calmes les tempestes,i atures els vents de mitja tarda.
Digue'm tu que coneixes els secrets de l'ànima cap on haig d'anar,
tu sempre m'escoltes quan em fa falta, porta'm les espurnes
que els teus ulls llencen quan em veus arribar,
les agafaré, te les guardaré al teu costat.
Si no fos per tu hauria patit el fred de l'hivern
i l'absència al meu llit, i la pell amarada de tanta humitat, els dies de pluja.
Els temps van ser durs i els dies tan llargs,
i el camí escollit no sempre encertat, vam passar per l'ombra,avançant a peu.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario