Vivimos muy deprisa... demasiado deprisa, tanto que cuando nos queremos dar cuenta hemos cruzado gran parte de nuestra vida sin casi haber apreciado las pequeñas cosas, lo que realmente importa y nos llena. Desde aquí robaré un soplo al tiempo para los susurros y suspiros, los mios y por supuesto los tuyos.
miércoles, 20 de abril de 2011
Beth "Terra trencada"
S’ha apagat el foc fred de mirada tèbia
s’ensorren els edificis al teu pas
i ha mort el cor de la guineu més jov
e i les llàgrimes, les llàgrimes un mar
diga’m on vas terra trencada
que la meva ombra dissecada
vol saber de reis, d’herois, de la magnificència de la mort de sort,
dels aires dels poetes de debò.
S’ha desfet el glaç calent amb comptagotes
s’ha submergit vergonyós l’ icebreg
s’amaguen porucs els crancs rere les roques
i les llàgrimes són llàgrimes del cel
diga’m on vas terra trencada que la meva ombra dissecada vol saber de reis,
d’herois, de la magnificència de la mort de sort,
dels aires dels poetes de debò.
Diga’m on vas terra trencada diga’m on vas terra
trencada diga’m on vas terra trencada.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario