Esperaré a la cantonada,
just abans d'arrencar el sospir.
T'esperaré on vam aturar el moment,
On el batec va fer callar el murmuri del vent.
Deixaré de somiar perquè fins al pensament està inquiet.
I esperaré que el soroll del temps no faci més insofrible
l'alè.
Esperaré en silenci, cridant per dins a què despertis del
mal somni,
i quan despertis estaré molt a prop,
per
reprendre el moment, just on ho vam deixar aparcat.
Al meu amic Carlos
No hay comentarios:
Publicar un comentario