Aquella nit tan llarga

Ara et penso sovint en silenci,
ara em pregunto sovint
Què n’hauríem fet d’aquella nit tan llarga
quan encara no tenies paraules per omplir-la
Parlo dins meu
després d’aquest dolç temps
on tu erets d’una llunyana quietud inassolible .

Parlo del que va ser i és
del temps perdut i la tendresa que hem malversat.

Parlo d’aquella nit tan llarga
de les platges que vam recórrer junts
de les tardes callades
de tot el que vam imaginar i mai va ser
Parlo d’aquella nit tan llarga i tan breu alhora
Tu tan lluny
i a mi a penes em resta l’espai de mi mateix per recordar-te.